29 de març del 2007

Poso la llista dels 36 poetes immortals ( Sanjûrokkasen三十六歌仙) considerant que dintre de l’ Ogura Hyakunin Isshu hi ha molts poetes que hi formen part . D’aquesta manera es tindrà una relació de poetes que són esmentats en moltes antologies i es podran situar històricament. Hi ha 31 homes i 5 dones.

Algunes dates són prou exactes, unes són aproximatives, unes quantes molt aproximatives i d’altres simplement inexistents. No obstant això, i degut al sistema de càlcul dels anys emprat pels japonesos, pot haver-hi petites diferències entre les fonts històriques.

Aquests poetes van ser seleccionats pel poeta Fujiwara no Kintô (藤原公任, 966-1041) i representaven pels gustos de l’època el cim de la sensibilitat i l’estètica japoneses. A partir del segle XIII van començar a aparèixer dibuixos i pintures amb les imatges idealitzades dels poetes conjuntamentr amb els seus poemes més representatius.

Els 36 poetes immortals :

Kakinomoto no Hitomaro 柿本人麿 - mort 729

Ki no Tsurayuki 紀貫之 - 868-945

Ôshikôchi no Mitsune 凡河内躬恒 - 925

Ise 伊勢 - 875-938 ?

Ôtomo no Yakamochi 大伴家持 - ¿-¿

Yamabe no Akahito 山部赤人 - aprox.800

Ariwara no Narihira 在原業平 - 825-880

El bisbe Henjô (Henjô Sôjô) 遍照僧正 - Yoshimine no Munesada - 816-890

El monjo Sosei (Sosei Hôshi )素性法師 Yoshimine no Harutoshi – aprox.1000

Ki no Tomonori 紀友則 - 905-907 mort

Sarumaru Dayû 猿丸太夫 - aprox. 800

Ono no Komachi 小野小町 - 825-900 aprox.

Fujiwara no Kanesuke 藤原兼輔 - 877-933

Fujiwara no Asatada 藤原朝忠 - 910-966

Fujiwara no Atsutada 藤原敦忠 - 906-943

Fujiwara no Takamitsu 藤原高光 - aprox. 939-994

Minamoto no Kintada 源公忠 - 889-948

Mibu no Tadamine 壬生忠岑 - aprox. 850

Saigû no Nyôgo 斎宮女御 - 929-985

Ônakatomi no Yorimoto 大中臣頼基 - 921-991

Fujiwara no Toshiyuki 藤原敏行 - 881-907

Minamoto no Shigeyuki 源重之 - mort 1000

Minamoto no Muneyuki 源宗于 - ¿-¿

Minamoto no Saneakira 源信明 - ¿-¿

Fujiwara no Nakafumi 藤原仲文 - ¿-¿

Ônakatomi no Yoshinobu 大中臣能宣 - 921-991

Mibu no Tadami 壬生忠見 - aprox. 1000

Taira no Kanemori 平兼盛 - mort 990

Fujiwara no Kiyotada 藤原清忠 - ¿-¿

Minamoto no Shitagou 源順 - ¿-¿

Fujiwara no Okikaze 藤原興風 - ¿-¿

Kiyohara no Motosuke 清原元輔 - 908-990

Sakanoue no Korenori 坂上是則 - aprox. 1000

Fujiwara no Motozane 藤原元真 - ¿-¿

Kodai no Kimi 小大君 - ¿-¿

Nakatsukasa 中務 - 912-991

27 de març del 2007

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首

-4-


春過ぎて夏来にけらし白妙の衣ほすてふ天の香具山

[2]

La primavera ha passat

i l´estiu ja és aquí.

Roba blanca estesa al

cim sagrat del Kagu.


Emperadriu Jitô

Aquest poema és una reproducció gairebé exacta del que apareix en el Man´yôshû* (1 – 28). Kagu era la muntanya on es va recloure la Deessa del Sol (Amateratsu) tot deixant el món sense llum, i estableix un lligam entre la llum de la deessa i la llum del bon govern del seu descendent humà: l´emperador.

Aquí la roba blanca fa referència al vestits d’aquest mateix color que portaven les verges que oficiaven durant els rituals de purificació que es celebraven en aquell lloc.

SHINKOKINSHÛ, III-175, 新古今集 -. Estiu.


Emperadriu Jitô (
持統天皇, 645 – 702). El seu nom de naixement era Unonosarara (顱野讚良). Era filla de l’emperador Tenji/Tenchi i va pujar al tron arran de la mort del seu espòs, el seu propi oncle, el príncep Ôama (大海人皇子) que esdevindria l’emperador Temmu , per assegurar així l’eventual successió del seu nét, l’emperador Mommu. L’any 697 va abdicar a favor de Mommu, però ella va continuar mantenint el poder , cosa absolutament normal en la política japonesa d’aquells temps.

La personalitat del seu fill , el príncep Kusakabe, no el feia apte per a ser emperador, tot el contrari del seu nebot, el príncep Otsu, fill de la seva germana gran, però Jitô el va obligar a suïcidar-se. Tot i així, Kusakabe va morir abans de ser anomenat emperador i el tron el va ocupar el seu besnét.




*
春過ぎて夏来るらし白栲の衣干したり天の香具山

L’única diferència remarcable és en i 白栲, encara que tots dos signifiquen exactament el mateix. Tant com tenen la mateixa pronunciació TAE, tot i que els seus significats són diferents: és “exquisit, delicat, misteriós, rar, etc. fa referència a una mena de morera de la qual se n’extreien fibres que s’utilitzaven per fer teixits de color molt blanc.

Les altres diferències són les partícules del japonès clàssic, com per exemple : けらし i らし que són sinònims i el seu ús és purament emfàtic.

[pmjs] A new book on the Man'yoshu

Yasuhiko Ogawa comunica :










Dear PMJS members,

I am pleased to inform you that I have published my first book,
_Man’yo Gakushi no Kenkyu (A Study of the History of the Classical
Scholarship on the Man’yoshu)_.

I considered the study and reception of the _Man’yoshu_ from the 9th
to the 16th centuries in their historical and cultural contexts, and
from a bibliographical viewpoint.

(I do not characterize its history as a scholarly development from a
primitive or immature to a present high stage.)

It consists of 16 chapters with 29 images, including the letter of
Sengaku, a learned monk in the 13th century, as well as Heian-period
manuscripts of the _Man’yoshu_.

I would be happy if you took interest in it.

If you need a copy, please contact me. I can pass on your order to
directly the publishers, Ofu, who can provide it to you at a somewhat
reduced price.

Web site:
http://shop.ohfu.co.jp/i-shop/product.pasp?cm_id=102992









25 de març del 2007

MANYÔSHÛ (万葉集) -7-

信濃なる 千曲の川の 細石も 君し踏みてば 玉と拾はむ

Inclús els còdols del riu Chikumi a Shinano colliria com si fossin un tresor si tu els trepitgessis.

Poema nº 3400

Autor anònim.

21 de març del 2007

MANYÔSHÛ (万葉集) -6-


かく恋ひむ ものと知りせば 夕置きて 朝は消ぬる 露にあらましを


Si hagués sabut que el meu mal d’amor seria tan fort.
Tant de bo hagués estat com la rosada que neix al matí i s'esvaeix al vespre.


Poema nº 3038. Tema : Primavera

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)

Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors.
També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (
歌聖. “El sant de la Poesia”).

20 de març del 2007

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -3-

秋の田のかりほの庵の苫をあらみわが衣手は露にぬれつつ
[1]


Aspre canyís

sobre la cabana

als arrossars de la tardor,

les meves mànigues

plenes de rosada.


Emperador Tenchi


S´ha atribuït el poema a aquest emperador, la qual cosa ha suscitat molts comentaris, però sembla que és l’adaptació d´un poema anònim del Man´yôshû* (llibre 10, nº 2174) i també apareix en el Shinkokinshû** (新古今集, nº 454. Tardor) amb un petit canvi. Primer aparegut en el Gosenshû on s´interpreta la rosada que mulla les mànigues com les llàgrimes provocades per la malenconia del final de la tardor que anuncia l´hivern.

Altres comentaristes diuen però que és una mostra d´enyorança per estar lluny de la capital i d´altres ho interpreten com la compassió de l´emperador per la duresa de la vida del camperol.

GOSENSHÛ*** - -302- 後撰集. .Tardor


* 秋田刈る刈廬を作り我が居れば衣手寒く露ぞ置きにける

Fa fred mentre m’estic a la cabana que m’he fet per la collita dels arrossars de la tardor i tinc les mànigues plenes de rosada.

** 秋田もるかりいほつくりわがをれば衣手さむしつゆぞをきける

Fa fred mentre m’estic a la cabana que m’he fet per vigilar els arrossars a la tardor i tinc les mànigues plenes de rosada.

*** GOSENSHÛ . “Antologia posterior de poesia”.

Té 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´època Heian (any 951).

El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇, 926-967) i els recopiladors, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû. Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per aquests autors.


Emperador Tenchi / Tenji (天智天皇, 626-671)

38è. emperador del Japó.

Va ser proclamat príncep hereu quan va pujar al tron l´emperador Kôtoku (孝徳天皇).

Com a emperador es va distingir com un bon administrador i l´any 670 va publicar un codi de lleis, en 22 volums, conegut sota el nom de “Ômi-Ryô” (近江令). Va concedir al seu ministre Nakatomi no Kamatari (中臣鎌足) el nom de Fujiwara (藤原), cognom que havia de marcar tota la història del Japó per la seva influència i poder.

Sota el seu govern els japonesos van haver d´abandonar definitivament la península coreana al ser derrotats per un exèrcit combinat de xinesos i coreans.

Va establir la seva cort a Ômi, al sud-oest del llac Biwa i per aquest motiu també va ser conegut com l´emperador Ômi. Va ser molt respectat inclús per aquells que s´oposaven a la seva política.

Alguns dels seus poemes figuren en el Man´yôshû i va ser molt actiu tant en el camp cultural com polític.

17 de març del 2007

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -2-

EL RECOPILADOR
--------------------------

Fujiwara no Teika ( 1162 – 1241), és juntament amb Saigyô (西行法師,1118 - 1190), Matsuo Bashô (松尾 芭蕉,1644 -1694) i Kakimoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662 - 710) un dels quatre grans poetes del Japó.

La malaltia va ser una constant des de la seva adolescència però no va afectar gaire la seva vida dedicada intensament a la política i a la poesia.

L´any 1186 va participar en l´edició del Futamiagaura Hyakushu (二見浦百首.La sèrie Futamigaura de 100 poemes), un recull iniciat per Saigyô. Teika ja hi havia col.laborat amb alguns poemes inclosos posteriorment en l´antologia Shinkokinshû* (新古今集). El 1187 el seu estil va canviar esdevenint més complexe conceptualment i va rebre moltes crítiques, encara que alguns dels seus poemes d´aquella època estan considerats entre els millors de tota la seva producció. La seva poesia va experimentar molts canvis durant la seva vida, afectant també la seva obra en prosa, crítica i editorial.

Durant l´última dècada del segle XI va ser el més brillant dels seus contemporanis amb un gran futur, però la caiguda del clan dels Kujô el 1196 el va deixar sense recursos econòmics i la seva posició social se´n va ressentir. Llavors va decidir relacionar-se amb l´ex-emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180 – 1239). El 1200 va produir una sèrie de “waka” : Shôji Ninen In Shodo On Hyakushu (正治二年院初度御百首.Cent poemes de l´era Shôji) i el seu èxit li va permetre estar amb contacte amb el retirat i ambiciós emperador.

El principi tot va anar bé i el 1201 va treballar pel Departament de Poesia. El moment culminant va ser quan se li va demanar la seva participació en un gran concurs poètic patrocinat per Gotoba en el qual Teika va col.laborar-hi com a poeta i com a jutge. El 1202, conjuntament amb altres poetes , va ser encarregat de recopilar la vuitena col.lecció oficial : Shinkokinshû, però Teika i Gotoba no es van posar d´acord sobre els principis de selecció. Gotoba volia incloure poemes menors entre els millors per fer de la col.lecció un exemple d´associació i progressió de tècniques diverses. Teika, per la seva banda, volia mantenir una categoria de gran qualitat amb només poemes importants i famosos . Les discrepàncies entre aquests dos personatges es van interrompre amb la mort de Fujiwara no Shunzei (藤原俊成,1114-1204) que va endarrerir les celebracions del final de l´antologia, la qual va ser revisada posteriorment per Gotoba, fent-ne una adaptació al seu gust. El 1216 Teika va fer un recull dels seus propis poemes : Shûigusô (拾遺愚草.Una collita escassa).

Les relacions entre ambdós personatges es va deteriorar fins al punt que Teika va ser criticat i sancionat el 1220. Aquesta situació va canviar radicalment quan Gotoba va ser exiliat a Oku pel règim de Kamamura pel seu suport a la guerra Jôkyû (承久,1221) en un intent de restaurar el poder imperial contra els governants militars, fet que va ajudar Teika a recuperar la seva posició social.

Va passar els últims vint anys de la seva vida malalt però també va ser un temps de gran activitat intel.lectual. El 1235 problemes amb les cames el van recloure a casa seva, impedint-li de participar en els concursos poètics de la cort. La seva residència va esdevenir un centre cultural on moltes obres clàssiques van ser copiades i estudiades, i hi va col.laborar en totes elles. L´emperador Gohorikawa (後堀河天皇,regnat : 1221- 1232) li va encarregar la que havia de ser la seva última aportació poètica: l´antologia imperial Shinchokusenshû** (新勅撰集) i Teika hi va participar amb uns poemes molt senzills, però tan intensos i depurats com sempre havia estat el seu estil.

Va morir el 1241, vuit anys després de fer-se monjo.


* 新古今集.

“Nova antologia de poemes japonesos antics i nous”.

Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune.

L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb el manuscrit tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.


**新勅撰集

“Nova antologia de la poesia japonesa”.

Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382).

Encarregada per l´emperador Gohorikawa l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika va ser-ne el recopilador.

Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû.

Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.

MANYÔSHÛ (万葉集) -5-


筑波嶺に 雪かも降らる 否をかも かなしき子ろが 布干さるかも

És que ha nevat al cim del Tsukuba

o és potser que l’estimada hi ha estès la bugada?

Poema nº 3351

D’autor anònim, és un poema de la provincia de Hitachi.

14 de març del 2007

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首

-1-

Periòdicament aniré publicat la meva traducció d'aquesta obra que vaig fer l'any 1999, amb revisions posteriors. Consta d'un estudi de l'antologia, biografia del recopilador, traducció dels cent poemes, comentaris, autors, precedents literaris, dades biogràfiques, en alguns casos absolutament mínimes, dels poetes, descripció de les antologies on van aparèixer els poemes, etc.

Hyakunin Isshu significa "Un poema de cent poetes".


Ogura Hyakunin Isshu, abreujat Hyakunin Isshu, és una antologia de cent poemes de cent poetes. Els poemes estan tots escrits en la forma “waka”, 和歌, (actualment anomenada “tanka”, 短歌) i consisteix en un poema de cinc versos amb un total de 31 síl.labes, distribuïts en 5 –7 – 5 – 7 – 7 síl.labes.

Els “waka” que figuren en aquesta antologia eren la poesia de la cort japonesa que va emprar gairebé de forma exclusiva des del principi de la poesia del Japó fins que el “haiku”, 俳句, de 17 síl.labes, va imposar-se al segle XVII.

El Hyakunin Isshu va ser recopilat pel famós crític i poeta del segle XIII Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162 -1241) també conegut con Sadaie, tot i que també el seu fill, Fujiwara no Tameie (藤原為家, 1198-1275) hi hauria participat en la revisió dels poemes. Teika va editar també una altra antologia de “waka” : Hyakunin Shuka, 百人一首秀歌 (Grans poemes de cent poetes), la qual incorpora molts dels poemes apareguts en l´Ogura Hyakunin Isshu.

Aquests cent poemes no segueixen estrictament un ordre cronològic i corresponen al període comprés entre els segles VII al XIII. Hi estan representats, però, els poetes més famosos del final de l´època Heian (794-1186).

Aquestes antologies eren molt populars a la cort japonesa. Molts poetes en feien la seva pròpia o, com és el cas de l´Ogura, feien una selecció d´altres poetes, ja per iniciativa personal o bé encarregada per algú (majoritàriament pels emperadors), i Teika va ser segurament el més prolífic recopilador d´antologies imperials.

Llegir poesia clàssica japonesa requereix molta informació sobre la història i la literatura d´aquell temps, tant japonesa com xinesa. Molts poemes fan referència a altres obres o a moments històrics del passat sense la qual cosa el seu significat resta incomplet i inclús incomprensible. Naturalment, tots els autors formaven part d´una cultura basada en les mateixes fonts i tots havien estudiat la història i la llengua xineses. A tot això cal afegir les nombroses antologies a l´abast d´aquella societat que utilitzava la poesia com gairebé un mitjà de comunicació tan en situacions sentimentals com socials i polítiques, perfectament estructurat i amb unes classificacions rígides assumides per tothom. Sempre hi havia un motiu per enviar una nota a algú i, evidentment, la poesia era la forma preferida i més practicada.

Les antologies dividien els poemes escollits en tòpics o temes, entre els quals els més populars eren l´amor, els viatges, les estacions de l´any, la natura, i després una mena de temes diversos on tot hi cabia.

L´Ogura, com totes les antologies del seu temps, és un recull de poemes que ja havien aparegut en altres antologies i on el criteri del recopilador era predominant, encara que també hi podia afegir poemes nous d´altres poetes o inclús d´ell mateix. Per aquest motiu al final de cada comentari de cadascun dels poemes d´aquesta antologia s´indica el nom de la col.lecció on van aparèixer, no necessàriament per primera vegada, i s´hi especifica la secció on eren classificats dintre dels seus reculls respectius. Se n´ha preparat un glossari amb un breu resum per situar el poema i facilitar futures lectures i consultes. Una de les característiques relacionades amb la popularització i difusió d´aquesta obra és la representació visual de cada poema per medi d´un dibuix en les edicions de l´època Edo (1615 – 1868), la qual cosa ens demostra la gran fama que sempre ha tingut l´Ogura Hyakunin Isshu. Uns són el retrat (imaginari) de cada poeta i els altres intenten descriure´n el tema poètic.

Cap al segle XI hi havia un joc que consistia en barrejar un nombre indeterminat de valves de petxina separades que després s´havien d'ajuntar basant-se en els seus dibuixos i formes. Era un joc de grup i aviat va estar de moda a la cort imperial encara que d´una manera més sofisticada. Posteriorment, els dibuixos de les petxines van ser substituïts per els versos d´un mateix poema. Fins el segle XVII només les dones de l´aristocràcia van continuar practicant aquest joc en les seves diverses variants, passant després a incorporar-se a la cultura popular, coincidint amb l´evolució dels centres urbans. La seva innovació definitiva va ser la substitució de les petxines per un objecte d´origen estranger: les cartes de joc, evidentment, més pràctic, procedents de Portugal cap a la fi del segle XVI. A partir de llavors es va començar a imprimir imatges o poemes sobre uns rectangles de paper amb el nom de “karuta” (del portugués “carta”) donant nom al joc : Uta-karuta (Uta : poema/cançó) i la seva popularitat encara dura actualment.

Teika menciona en el seu diari “Diari de la lluna brillant”, (Meigetsuki 明月記), que el seu fill Tame’ie li va demanar que escollís cent poemes, que els copiés en uns petits fulls rectangulars, coneguts com “shikishi” (色紙), “papers de colors”, de manera que poguessin ser utilitzats com a decoració per les portes interiors de la mansió que el sogre de Tame’ie, Utsunomiya Yoritsuna, tenia prop de la muntanya Ogura, als afores de Kioto. Hi ha una versió alternativa que diu que va ser el sogre qui va fer la selecció i que Teikai en va fer només la transcripció. El diari va rebre el títol de “Meigetsuki” després de la seva mort.

El topònim “Ogura” , 小倉,va ser així doncs afegit al títol genèric de Hyakunin Isshu per diferenciar-lo d’altres antologies, però el prestigi que va assolir va ser tan gran que quan es parla de Hyakunin Isshu en general es refereix sempre a l’Ogura Hyakunin Isshu, 小倉百人一首.

12 de març del 2007

MANYÔSHÛ (万葉集) -4-

葦辺行く鴨の羽交ひに霜降りて寒き夕は大和し思ほゆ

En aquesta freda nit

quan els ànecs neden vora els joncars

amb les ales plenes de gebrada

penso en el Yamato.


Poema nº : 64


Autor : Príncep Shiki (志貴皇子, ¿ - 716). Fill de l’emperador Tenji (天智天皇 , 626-672). Tot i que només té sis poemes en el Man’yôshû s’el considera un dels millors poetes de l’antologia.

Descriu una visita que va fer l’emperador Mommu (文武天皇, 683-707 , regnat 697-707) l’any 706 al palau de Naniwa (難波), on diversos sobirans hi tenien palaus.

10 de març del 2007

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -3-

MANYÔSHÛ (万葉集) -3-


東の野にかぎろひの立つ見えてかへり見すれば月かたぶきぬ

A les planes de l’est s’hi veu la llum de l’alba.Miro enrere i veig la lluna a punt de pondre’s.


Nota : Poema escrit arran d’una nit d’acampada amb el príncep Karu
(軽皇子, 683-707), fill del príncep hereu Kusakabe, 草壁皇子, (fill gran de l’emperador Temmu (天武天皇 ). Quan el seu pare va morir ell tenia només sis anys.

Va pujar al tron l’any 697 i va regnar fins a la seva mort per malaltia amb el nom d’emperador Mommu, 文武天皇.

Poema nº 48

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)

Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

7 de març del 2007

MANYÔSHÛ (万葉集) -2-

大和には 群山あれど とりよろふ 天の香具山 登り立ち 国見をすれば 国原は 煙立ち立つ 海原は 鴎立ち立つ うまし国ぞ 蜻蛉島 大和の国は


Dels molts turons de la terra de Yamato

pujo al cim del celestial Kagu, ornat de verdor,

I des d’allà contemplo el meu reialme.

Veig el fum que puja de les planures i les gavines que s’enlairen de l’aigua.

Terra esplèndida la del Yamato,

illa de les libèl.lules.


蜻蛉島 : literalment “Illa de les libèl.lules”. Es considerava aquest insecte com un símbol de collites abundoses.

Es considera un “makurakotoba”. Va ser un dels recursos poètics més emprats pels poetes del període del Man’yôshû, i inclús anterior. Eren paraules o frases normalment de cinc síl.labes associades dintre d’un mateix poema amb altres frases o paraules determinades, establint una relació en termes de significat o fonètica, la qual cosa permetia al poeta afegir profunditat al poema o intensificar el seu estil retòric.

Hi ha traductors que en fan omissió d’aquest 蜻蛉島, altres ho tradueixen en el seu sentit simbòlic i altres textualment. Jo he preferit traduir-ho literalment per pures raons poètiques, de la mateixa manera que un escolleix sinònims determinats per a expressar millor o intensificar el significat d’un vers. Crec que així s'expressa l'autor emfatitzant "Yamato".

Poema nº. 2

Autor : Emperador Jomei (舒明天皇 593 – 641, va reinar 629 - 641) Fill del príncep Oshisakahikohitonooe i de la princesa Nukatehime, germana petita del seu pare. Dos dels seus fills van ser emperadors: Tenji (天智天皇) i Temmu (天武天皇). Va ser el 34è emperador del Japó, segons el tradicional ordre de successió. Va néixer com a Príncep Tamura (田村皇子), i era nét de l’emperador Bidatsu (敏達天皇 538 – 585) tan per línia materna com paterna.

5 de març del 2007

Dictionnaire des sources du Japon classique


Michael Watson comunica :

Dear PMJS members



We have the pleasure to announce to you that the long awaited
Dictionary of Sources of Classical Japan (Joan Piggot, Ivo Smits,
Ineke Van Put, Michel Vieillard-Baron, Charlotte von Verschuer, eds. + 30 contributors) is now out !

This Dictionary of Sources of Classical Japan is intended to guide
students, scholars, and others interested readers to sources dating from, or with
relevance to, the Japan of the eight through twelfth centuries. It
roughly covers the Nara and Heian periods (710-1192). In other words, this
work offers an entry into classical Japan. Our guiding intention throughout has
been to make accessible a very large body of material that can in one way or
another contribute to our understanding of this seminal period in Japan's
history. The Dictionary contains some twelve hundred entries, practically all of
which deal with single sources, describing their contents and characteristics, and
offering bibliographical information on editions and availabletranslations.

(From the Introduction)

Its price is 29 euros (+ postage). It can be ordered directly to the
distributor (the homepage can be shifted into English !)

http://www.deboccard.com
http://www.deboccard.com/Rub/Description.asp?NO=261625

Dictionnaire des sources du Japon classique. Dictionary of sources of
classical Japan. Sous la direction de PIGGOTT (J.), SMITS (I.), VAN
PUT (I.), VERSCHUER (C. von), VIEILLARD-BARON (M.). Institute des
Hautes Etudes Japonaises (College de France). 2006. 577 p.

4 de març del 2007

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -1-



És la primera antologia poètica del Japó. Va ser compilada cap a l'any 759.

El total de l'obra és de vint volums i uns 4516 poemes, la majoria dels quals van ser escrits entre l'any 600 i el 759.

De fet, l'únic compilador conegut és Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785), però sembla històricament evident que n'hi va haver d'altres anteriors que van fer un recull dels primers llibres de l'antologia abans que ell. Hi va haver una teoria segons la qual el compilador va ser Tachibana no Moroe (橘諸兄, 684-757), per ordre de l'emperadriu Kôken (孝謙天皇, 718-770) cap el 753, segons s'indica en la crònica Eiga Monogatari (栄花物語 o栄華物語, Història de fortunes florents) del segle XI. En el període Tokugawa, també anomenat Edo (江戸時代, des del 1600 al 1867), es va establir l'autoria d'Ôtomo no Yakamochi.

El seu títol es pot traduir com a "Col.lecció de les 10.000 fulles" o "Col.lecció dels 10.000 anys". Els poemes inclosos comprenen tota mena de temes i els poetes que hi figuren eren de tot l'espectre social, és a dir, no només trobem els aristòcrates o membres de la casa imperial sinó que també hi ha camperols, comerciants, soldats, buròcrates del control de fronteres i inclús rodamons. De tots els poetes inclosos només se n'esmenten 450 dels quals hi ha algunes dades històriques. En sabem molt dels estils i de la temàtica de l'obra, però pràcticament res dels mateixos poetes, i tots ells van contribuir a fer del Man'yôshû una antologia de tothom i per a tothom. No només aplega els primers poemes japonesos existents, llevat potser d'algunes cançons populars del Kôjiki (古事記), és la primera vegada que s'utilitzen fonèticament els caràcters xinesos per representar la llengua japonesa.

La poesia japonesa s'anomena generalment "waka" (和歌) però té moltes formes específiques. El Tanka (短歌), "poema curt", consta de 31 síl.labes en 5 versos: 5-7-5-7-7, i el Chôka (長歌),"poema llarg", versos de 5 i 7 síl.labes alternatius i que acaba en dos de 7 (l'exemple més llarg en el Man'yôshû té 149 versos) són els més emprats en aquesta antologia.

Hi ha 4207 Tankas, 265 Chôkas, 62 Sedôkas (旋頭歌 - 6 versos, 5-7-7- i 5-7-7, i que aviat seria obsolet), 1 Tanrenga (短連歌), 1 Bussokosekika(仏足石歌, poemes escrits sobre una mena de pisa que representa les peuades de Buda en el temple Yakushi, a Nara), 4 Kanshi (漢詩, poemes xinesos), i 22 fragments poètics en xinès.

El fet d'utilitzar el caràcter "uta", (歌, kan) com a sinònim per poesia indica que molt probablement els textos eren cançons.

Periòdicament aniré publicant la traducció d'alguns dels seus poemes.

Hi ha una versió digital del text complet a :


http://etext.lib.virginia.edu/japanese/.


Poema 266 :

近江の海 En el mar d’Ômi

夕波千鳥 els estornells volen sobre les ones al capvespre

汝が鳴けば i els seus xiscles

心もしのに em recorden

いにしへ思ほゆ emocions d’antany


Autor: Kakimoto no Hitomaru(柿本人麻呂, vida activa entre 685-705). És el poeta més important del Man’yôshû. Va ser membre de poc rang a la cort de l’emperadriu Jitô (持統天皇,646703; reinat 687696) i de l’emperador Mommu (文武天皇, 683-707).






1 de març del 2007

Tales and Moonlight and Rain by Ueda Akinari

Fòrum PMJS

Michael Watson comunica:

Columbia University Press is pleased to announce the publication of a
new translation of Tales and Moonlight and Rain by Ueda Akinari and
translated by Anthony Chambers.

"Anthony Chambers, a master translator of modern fiction, has
produced a superb translation of one of the great works of early
modern Japan. The informative introductions, careful notes, and
wonderful style draw us into the incredibly rich and allusive world
of the strange and marvelous that Ueda Akinari has created and that
has inspired many generations of writers and readers. A work to be
savored that deepens with each rereading."
—Haruo Shirane, Shincho Professor of Japanese Literature, Columbia
University

"Anthony Chambers has captured the haunting, emotion-charged
atmosphere of Ueda Akinari's tales. This superb new translation
reveals their central place in the millennium-long tradition of
Japanese fiction."—Howard Hibbett, professor of Japanese literature
emeritus, Harvard University

First published in 1776, the nine gothic tales in this collection are
Japan's finest and most celebrated examples of the literature of the
occult. They subtly merge the world of reason with the realm of the
uncanny and exemplify the period's fascination with the strange and
the grotesque. The title /Ugetsu monogatari/ (literally "rain-moon
tales") alludes to the belief that mysterious beings appear on
cloudy, rainy nights and in mornings with a lingering moon. In
"Shiramine," the vengeful ghost of the former emperor Sutoku
reassumes the role of king; in "The Chrysanthemum Vow," a faithful
revenant fulfills a promise; "The Kibitsu Cauldron" tells a tale of
spirit possession; and in "The Carp of My Dreams," a man straddles
the boundaries between human and animal and between the waking world
and the world of dreams. The remaining stories feature demons,
fiends, goblins, strange dreams, and other manifestations beyond all
logic and common sense.
The eerie beauty of this masterpiece owes to Akinari's masterful
combination of words and phrases from Japanese classics with
creatures from Chinese and Japanese fiction and lore.

About the Translator:

Anthony H. Chambers is a professor of Japanese literature and
literary translation at Arizona State University. He has translated
many works of Japanese literature, both classical and modern, and is
the author of /The Secret Window: Ideal Worlds in Tanizaki's Fiction.

Classical Japanese Reader and Essential Dictionary



PMJS


Michael Watson comunica




Here is an announcement from Columbia University Press:


Haruo Shirane, ed. _Classical Japanese Reader and Essential Dictionary
In 2005, Haruo Shirane published _Classical Japanese: A Grammar.
Now, with _Classical Japanese Reader and Essential Dictionary, he
completes his two-volume textbook for learning classical, or
literary, Japanese--the primary written language in Japan from the
seventh to the mid-twentieth century. The text contains carefully
selected readings that address a wide array of grammatical concerns
and that steadily progress from easy to difficult. The selections
encompass a wide range of historical periods and styles, including
essays, fiction, and poetry from such noted works as _The Tale of
Genji, The Tales of Ise, The Pillow Book, The Tales of the
Heike, and Essays in Idleness, and such authors as Ihara Saikaku,
Matsuo Basho, Ueda Akinari, Motoori Norinaga, and Fukuzawa Yukichi.
Each reading is accompanied by a short English introduction, a
vocabulary list, and extensive grammatical notes, and ends with a
comprehensive grammatical annotation.

The classical Japanese-English dictionary, which is the first of its
kind, occupies the last third of the book. Drawing from the texts in
the Reader, the Essential Dictionary features approximately 2,500 key
words, giving multiple definitions and usages. This volume will be a
vital tool for students, teachers, and translators of classical Japanese.

Table of Contents:

Grammatical Terms and Abbreviations

Part I. Base Texts

1. An Account of a Ten-foot-square Hut
2. The Tale of the Bamboo Cutter



Part II. Heian Period

3. The Tales of Ise
4. The Pillow Book
5. The Tale of Genji
6. Sarashina Diary
7. Collection of Tales of Times Now Past

Part III. Kamakura Period

8. Hundred Poets, Hundred Poems
9. Collection of Tales from Uji
10. The Tales of the Heike
11. Essays in Idleness

Part IV. Edo/Tokugawa Period

12. Japan's Eternal Storehouse
13. Narrow Road to the Deep North
14. Tales of Moonlight and Rain
15. The Tale of Genji, a Small Jeweled Comb

Part V. Meiji Period

16. Encouragement of Learning

Part VI. Nara Period

17. Collection of Ten Thousand Leave


Essential Dictionary