19 de maig de 2018

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-60-




冬 / 山家冬深

Hivern / Hivern rigorós a la casa de la muntanya.


とふ人も初雪をこそわけこしかみちとぢてけりみやまべの里

とふひとは-はつゆきをこそ-わけこしか-みちとぢてけり-みやまべのさと

Tou hito mo-hatsuyuki o koso-wakekoshi ka-michi tojitekeri-miyamabe no sato


Algun visitant
ha pogut cert travessar
el primer nevàs
camí tallat al remot
llogaret de muntanya

Poema no. 569
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-59-




冬 / 冬歌十首

Hivern / Deu poemes d'hivern.

ひとりすむかた山陰の友なれやあらしに晴るる冬の山里

ひとりすむ-かたやまかけの-ともなれや-あらしにはるる-ふゆのやまざと

Hitori sumu-katayama kage no-tomo nare ya-arashi ni haruru-fuyu no yamazato

Visc sol a l'ombra
d'una munyanya distant
i per amic tinc
la tempesta passada
al llogaret a l'hivern

Poema no. 558
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-58-



冬 / 深山霰

Hivern / Calamarsa al cor de la muntanya.


杣人の真木のかり屋の下ぶしに音するものはあられなりけり

そまびとの-まきのかりやの-あだぶしに-おとするものは-あられなりけり

Somabito no-maki no kariya no-adabushi ni-oto suru mono wa-arare narikeri


El llenyataire
a l'aixopluc de fusta
dormisqueja sol
en la tamborinada
que fa la calamarsa

Poema no. 545
o0o

12 de maig de 2018


YAMATO MONOGATARI (大和物語) 148
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百四十八】




つの国なにはのわたりに家して住人ありけりあひしりて年比有けり女もおとこもいと下すにはあらさりけれと年比わたらひなと もいとわろくなりていへもこほれつかふ人なともとく有ところにいきつゝたゝふたりすみわたるほとにさすかにけすにもあらねは人にやとはれつかはれもせすい とわひしかりけるまゝに思ひわひてふたりいひけるやう猶いとかうわひしうてはえあらし男はかくはかなくてのみいますかめるを見すてゝはいつちも/\えいく まし女も男をすてゝはいつちかいかんとのみいひわたりけるをおとこをのれはとてもかくてもへなむ女のかくわかきほとにかくてあるなんいと/\をしき京にの ほりてみやつかひをもせよよろしきやうにもならはわれをもとふらへをのれも人のこともならはかならすたつねとふらはんなとなく/\いひ契てたよりの人にい ひつきて女は京にきにけりさしはへいつこともなくてきたれはこのつきてこし人のもとにゐていとあはれと思やりけりまへにおきすゝきいとおほかる所になむ有 ける風なとふきけるにかのつのくにをおもひやりていかてあらんなとかなしくてよみける
独していかにせましとわひつれはそよとも前の荻そこたふる
となんひとりこちけるさてとかう女さすらへてある人のやんことなき所に宮たてたりさてみやつかひしありくほとにさうそくき よけにしむつかしき事なともなくてありけれはいときよけにかほかたちもなりにけりかゝれとかのつの国をかた時もわすれすいと哀と思ひやりけりたよりの人に 文つけてやりたりけれはさいふ人も聞えすなといとはかなくいひつゝきけりわかむつましうしれる人もなかりけれは心ともえやらすいとおほつかなくいかゝあら んとのみ思ひやりけりかゝるほとに此宮つかへする所の北の方うせ給てこれかれある人をめしつかひたまひなとする中にこの人を思ひ給けりおもひつきてめにな りにけりおもふこともなくめてたけにてゐたるにたゝ人しれすおもふ事ひとつなむ有けるいかにしてあはんあしうてやあらんよくてやあらむ我あり所もえしらさ らん人をやりてたつねさせんとすれとうたてわかおとこきゝてうたてあるさまにもこそあれとねんしつゝありわたるになをいとあはれにおほゆれは男にいひける やうつの国といふところのいとおかしかなるにいかてなにはにはらへしかてらまからんといひけれはいとよきこと我もゝろともにといひけれはそこにはなものし たまひそをのれひとりまからんといひていてたちていにけりなにはにはらへしてかへりなんとする時にこのわたりに見るへきことなむあるとていますこしとやれ かくやれといひつゝこのくるまをやらせつゝ家のありしわたりを見るに屋もなし人もなしいつかたへいにけんとかなしうおもひけりかゝる心はへにてふりはへき たれとわかむつましきすさもなしかゝれはたつねさすへきかたもなしいとあはれなれはくるまをたてゝなかむるにともの人はひくれぬへしとて御くるまうなかし てんといふにしはしといふほとにあしになひたるおとこのかたゐのやうなるすかたなるこのくるまのまへよりいきけりこれかかほをみるにその人といふへくもあ らすいみしきさまなれとわかおとこにゝたりこれを見てよく見まほしさにこのあしもちたるをのこよはせよあしかはんといはせけるさりけれはようなきものかひ 給とは思ひけれとしうのゝたまふ事なれはよひてかはす車のもとちかくになひよせさせよ見んなといひてこの男のかほをよくみるにそれなりけりいとあはれに かゝるものあきなひてよにふる人いかならんといひてなきけれはともの人はなをおほかたのよを哀かるとなん思けるかくてこのあしの男にものなとくはせよ物い とおほくあしのあたひにとらせよといひけれはすゝろなるものになにかものおほく給はんなとある人々いひけれはしゐてもえいひにくゝていかて物をとらせんと おもふ間にしたすたれのはさまのあきたるよりこの男まもれはわかめにゝたりあやしさに心をさめて見るにかほもこゑもそれなりけりと思ふにおもひあはせてわ かさまのいといらなく成たるをおもひはかるにいとはしたなくてあしもうちすてゝはしりにけにけりしはしといはせけれと人の家ににけ入てかまのしりへにかゝ まりおりけりこの車よりなをこのおとこたつねてゐてこといひけれはともの人手をあかちてもとめさはきけり人そこなる家になん侍けるといへは此おとこにかく おほせ事ありてめすなりなにのうちひかせ給へきにもあらすものをこそは給はせんとすれおさなきものなりといふときに硯をこひてふみかくそれに
きみなくてあしかりけりと思にもいとゝなにはの浦そすみうき
とかきてふむしてこれを御車に奉れといひけれはあやしと思ひてもてきて奉るあけて見るにかなしき事ものにゝすよゝとそなき けるさてかへしはいかゝしたりけんしらすくるまにきたりける衣ぬきてつゝみてふみなとかきくしてやりけるさてなむかへりけるのちにはいかゝなりにけんしら す
あしからしとてこそ人のわかれけめなにか難波の浦は住うき.



Als voltants de Naniwa, a la contrada de Tsu, vivia un home que s'hi havia fet una casa. Feia molt de temps que havia conegut una dona i vivien plegats. Ni ella ni ell eren de baixa condició, emperò, amb els anys llur estat s'havia empobrit. La casa s'esfondrava, els servents havien anat a llocs més puixants i només hi restaven ells dos sols. Com era d'esperar, al no ésser de baix rang no volgueren ésser llogats ni servir a altri. Com llur situació era miseriosa es digueren, molt amoïnats :

- No podem continuar així de miseriosos.

L'home :

- No podria deixar-vos en aquesta angoixant situació, no podria anar enlloc així!

La dona :

- I on podria anar jo abandonant-vos?

Només feien que repetir això.

L'home :

- Jo m'arranjaré de qualsevol manera. Vós sou una dona jove i que estigueu així em fa molta pena. Aneu a la capital i entreu al servei d'alguna mansió. Si les coses milloren podríeu venir a veure'm. Si jo reguanyo ma posició no dubteu pas que aniré a retrobar-vos! - digué amb plors i promeses.

La dona, acompanyada d'algú de la família, anà a la capital.
Com hi havia anat sens tenir cap lloc en particular s'estigué a casa de la persona que l'havia acompanyat, capficada sempre amb son home. Davant de la casa hi havia un indret exuberant de canyes i eulàlies. Quan hi bufava el vent li feia recordar les terres de Tsu, es preguntava com estaria ell, i composà amb recança :

Quan jo ben sola
em pregunto què puc fer
plena de tristor
el bressolar tot suau
dels joncs n'és la resposta.

Això deia només per a ella mateixa.
Després de molt anar amunt i avall es posà al servei d'una casa noble. S'abillava adientment i sens ànsies son rostre i parença s'embelliren, mai, ni per un instant, oblidà la contrada de Tsu i hi pensava amb dolença. Quan enviava una lletra a algun familiar sempre rebia la decebedora resposta: “Ningú no en sap res d'ell”
Com entre la gent que coneixia no hi havia ningú de fidúcia per enviar-hi es neguitejava amb la incertesa de què li podia haver passat. Mentrestant, traspassà la mestressa on servia i de totes les dones del servei l'amo s'enamorà d'ella. La dona també ho sentia i esdevingué sa muller.
Vivia contenta i sens inquietuds, emperò, sens que ningú no ho sabés pensava en si aquell home estaria bé o malament. Sens saber on era pensà en enviar algú a demanar per ell, emperò, si per un entrecàs ho sabés son espòs en seria certament desplagut. Passà els jorns amb endurança, fins que cada vegada més neguitosa digué a son espòs :

- Es diu que a la contrada de Tsu hi ha uns paratges esplèndids. Voldria anar-hi i de passada ésser a les cerimònies de purificació de Naniwa.

- Això està molt bé! Us acompanyaré jo també!

Emperò, quan l'home digué això ella contestà :

- Vós no hi faríeu res allà! Hi aniré jo sola.

En féu l'aparell i partí.

A Naniwa assistí a les cerimònies de la purificació. A l'hora de tornar, digué :

- Hi ha una cosa en aquests paratges que haig de veure.

I després :

- Una mica més.... per ací, per allà....

I fent avançar el carruatge veié els voltants de la que havia estat sa casa, sens teulat i sens home.
“Què li haurà passat?” pensà consirosa. Hi havia anat de propòsit i amb tot son sentiment, emperò, com no tenia cap servent de fiança no podia fer cercar-lo, s'anguniejà, i fent aturar el carruatge esguardà. Ses acompanyants digueren :

- Aviat es farà fosc. Afanyeu-vos amb el carruatge!

Quan la dona digué :

- Una mica més!

Un home que semblava un captaire tot carregant un feix de canyes hi passà per davant. Ella li esguardà el rostre, emperò, no podia dir que fos aquell home, i tot i son malendreç se li assemblava. Amb el desig de veure'l bé ordenà :

- Crideu l'home que porta les canyes! Les hi vull comprar!

Mentre hi anaven el servents pensaren que com podia comprar la mestressa aquelles coses inútils, emperò, com era un ordre, el cridaren i ho compraren.

- Que ho porti al carruatge! Vull veure'l.

Fità la cara de l'home, era ben bé ell!

- Com de malaurat s'ha de sentir viure mercadejant d'aquesta manera!!

I plorà dient això.
Els acompanyants ho entengueren com un sentiment de compassió vers els desvalguts d'aquest món.

- Doneu de menjar a l'home de les canyes! Doneu-li demés pel preu de les canyes!

Quan la gent que era allà digué :

- Què és això de donar-li demés a algú que és un desconegut?

Ella no gosà imposar-se sobre aquest delicat assumpte, i mentre pensava com fer per donar-li quelcom, per la cortineta entreoberta aquell home esguardà dintre del carruatge, semblava sa muller. L'estranyesa li féu fixar els ulls. Eren son rostre i sa veu sens cap dubte. Llavors se n'adonà de sa pròpia parença que per comparació era ben miserable i incapaç de fer altrament s'enfugí llançant les canyes.

- Un moment!

El cridaren, emperò, l'home s'havia escapolit a la casa i era arraulit al fons de la cuina. Des del carruatge es digué :

- Que se'l cerqui i porteu-lo!

La gent s'escampà a cercar-lo amb molt d'enrenou, i un home cridà :

- És en aquesta casa!

I quan li digueren :

- Tenim ordres de portar-vos-hi. No se us farà cap mal. Volen fer-vos presents, de debò, no sigueu criatura!

L'home demanà estris per escriure i féu una lletra. Hi deia :

Mancat jo de vós
he hagut de tallar joncs
i quan hi penso
ací prop de Naniwa
he menat trista vida. (276)

I la segellà.

- Lliureu-ho a la senyora del carruatge!

Digué, i tot sorpresos li ho portaren. Ella ho obrí, ho llegí, i aclaparada de tristor esclatà en plors. Quina podia haver estat sa resposta ningú no ho sap. En el carruatge es desvestí de la roba que duia, l'embolicà amb una lletra que escriví i li ho féu arribar.
Ella se'n tornà. Ningú no sap que passà després.


Diguéreu del cert
que joncs no tallaríeu
tot separant-vos
per què doncs a Naniwa
aquesta trista vida? (277)
- - - - - -

276 – Poema no. 540, llibre 9, Shûiwakashû (拾遺和歌集).
277 – Poema no. 541, llibre 9, Shûiwakashû (拾遺和歌集).

o0o

5 de maig de 2018

物落窪語 - 48
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


48




 かくて、明日渡るべしとて、中納言殿には、御方々の物運び、簾掛け、すつらふ。人々の物さへ運ぶと聞きたまひて、衛門の督の殿の、家司なる但馬の守、下野の守、政所の別当なる衛門の佐、雑色などの、きらきらしきを召して、「しかじかある所の三条なる家、領ずるを、渡らむと思ふほどに、源中納言、いかにすることにかあらむ、そこを領じて造ると聞きつるを、さりとも消息して、あるやう言ひてむと待ちて、物も言はざりつるに、明日渡るとなむ聞く。まかりて、『いかなることぞ、ここに領るべき所を、音もせで渡るは、いかなることぞ』。そこに物運びたらむも、な取らせそ。ここにも、明日渡らむと思ふ。をのこども、雑色所さだめて。ただいま居よ」と宣へば、皆、承りて、いきて、げに見れば、造りざま、いとあらまほしう、砂子敷かせ、簾掛けさせなどす。いと猛に引きつれて来ぬ。人々驚きて、「いづこの人ぞ」と問へば、右衛門の督の殿の家司、職事どもなり。「この殿は、殿のしろしめすべき所なるを、いかにして、御消息をもせず渡りたまふべかなるぞ。『しばしな渡しそ』と仰せらるれば」とて、入り立ちて、「ここは雑色所ぞ」など定めて、「ここもとは、とかくせよ」などおこなひて直さす。
 人々、あきれ惑ひて、殿に走りて、「かうかうのこと侍る。家司、職事にきゐてまうで来て、さらに下衆どもえ出で入りせさせはべらず。『殿も、明日なむ渡りたまふべき』とて、雑色所、政所など定めて、所々など、しなほさせはべる」など申すに、中納言殿、老い心ちに惑ひたまひぬ。「いといみじきことかな。かの家は、わが手の子、世にあると聞きはべらばこそ、それがするならむとも思はめ。いかなることにかあらむ。打ち合ひいさかふべきことにもあらず。父おとどに申さむ」とて、出で立ちもしたまはぬ心ちに、装束もしあへず、急ぎ惑ひて、右の大殿にまうでたまひて、「殿に御けしき賜はるべきことありてなむ参りたる」と聞えたまへば、おとど、対面したまひて、「何事にか」と申したまへば、「年ごろわが領じはべる所、三条に侍るを、この月ごろつくろはせはべりて、明日まかり渡らむとて、侍ども皆物ども運ばせはべるほどに、衛門の督の殿の家司と申す者まうで来て、『殿のしろしめすべき所なり。いかで御消息もなくては渡るべき。殿も、明日なむ渡らせたまふべき』とて、まうで来居て、下人ども通はしはべらず、妨ぐることの侍れば、驚きてなむ。この家は、さらにほかに人領るべからずとなむ思ひはべる。いかなることにかはべらむ。券やさぶらふらむ」と、いたう嘆きたるさまにて申したまへば、おとど「さらに知らぬことなれば、ともかくも聞え申すべからず。宣ふやうにては、衛門の督の無道なるやうなれど、さりとも、あるやう侍らむ。今、かの衛門の督に言びて、あるやう聞きてなむ、くはしくは聞ゆべき。初めより知らぬことなれば、ここには、いかが聞えむ」と、いと粗相に、心入れぬけしきにて、いらへたまへば、中納言、また聞ゆべき方なくて、いといたう嘆きはがら出でたまひぬ。
 「殿に申しつれば、しかじかなむ宣ふ。いかなるべきことにか。ここらの年ごろ、ひとへに造りて、人笑はれにやなりなむとすらむ」と嘆きたまふとは、世の常なり。


La vetlla del jorn previst perquè la gent del Chûnagon es traslladés a Sanjô l'Emon no Kami sentí que tot era ja moblat, que els objectes personals de les dames, àdhuc les dels servents, eren traslladats a la nova mansió. Convocà ses oficials, els governador de Tajima, el de Shimotsuke, l'adjunt del cos de la Guàrdia i administrador general, i altres servidors. Els explicà que la mansió de Sanjô era de sa propietat.

– Havia tot just pensat de traslladar-m'hi, emperò, he sabut que el Chûnagon Minamoto, per raons que desconec, n'ha fet reformes i s'hi pensa instal.lar. He esperat a saber-ne els motius, mes no se me n'ha dit res, i he sentit que s'hi trasllada demà. Aneu-hi i pregunteu-li perquè fa açò i perquè s'hi trasllada sens dir-me res. No permeteu que treguin res de la casa, jo hi penso anar demà. Poseu-hi guardes i que no es mogui ningú.

Tots hi anaren seguint ses ordres. Quan hi arribaren veieren que tot era molt ben agençat, amb sorra tot al voltant i les cortines penjades. L'arribada dels homes de l'Emon no Kami fou molt marcial. La gent del Chûnagon fou sorpresa.

– D'on sou?
– Som oficials i servidors de l'Emon no Kami. Som enviats per a esbrinar perquè heu pres possessió d'aquest lloc sens comunicar res, i perquè us hi heu instal.lat. Som ordenats de no deixar passar-hi ningú per ara.

Hi entraren. Hi posaren guardes i ho remenaren tot.

La gent del Chûnagon corregué estorada a avisar què passava.

– Han vingut els homes de l'Emon no Kami i no deixen que els servents entrin a la casa. Diuen que ell s'hi traslladarà demà i hi han apostat guardes i assistents i ho han remenat tot.

El vell Chûnagon fou consternat.

– Açò és terrible! Encara que no en tingui les escriptures és de ma filla, qui altre la pot haver llevat de mi? Si Ochikubo fos en aquest món pensaria que açò és son faïment. Com pot fer aital cosa? No es pot lluitar contra l'hostilitat. Parlaré amb son pare.

I s'apressà a anar a la mansió del ministre de la Dreta sens ni vestir-se segons el protocol.

– Sóc vingut per a demanar-vos una cosa.
– De què es tracta?
– Fa anys que sóc en possessió d'una casa a Sanjô. Fa unes llunes que la he estat reformant i m'hi pensava traslladar demà. Mes servents ho portaven tot cap allà quan han arribat els homes de l'Emon no Kami dient que la casa és de son senyor, i que perquè no li havia notificat res, que ell s'hi pensava traslladar també demà. Amb açò que han entrat a la casa impedint el pas a mes servents. Sóc consternat. Aquesta casa no pot ésser de ningú altre. Què significa açò? Qui en té les escriptures? - digué tot planyívol.
– No en sé res d'açò. Així doncs, no us en puc dir cap cosa. Per açò que dieu l'Emon no Kami sembla desraonat. Açò no obstant, hi ha d'haver qualque motiu. Avui li'n parlaré, i us en donaré els particulars. Com en principi no en sé res, no puc pronunciar-m'hi.

Molt desplagut per la resposta del ministre el Chûnagon marxà apesarat. Pensà en què s'hi podia fer, i que després de tants esforços i temps adobant-la seria la riota de tothom. Dir de son desfici seria ben poca cosa.


o0o

29 d’abril de 2018

小林 一茶 -57-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





春雨や蛤殻の朝の月
はるさめや はまぐりがらの あさのつき
Harusame ya-hamagurigara no-asa no tsuki

Lluna del matí
pluja de primavera
una cloïssa.




起~の目に付ける也春の雨
おきおきの めにつけるなり はるのあめ
Oki oki no-me ni tsukeru nari-haru no ame

Tot just llevar-me
pluja de primavera
ets en el meus ulls.

o0o


小林 一茶 -56-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






鳥どもよだまつて居ても春は行
とりどもよ だまっていても はるはゆく
Toridomo yo-damatte ite mo-haru wa yuku

Sí ocellada
la primavera passa
tot i que calleu.




我松もかたじけなさや春の雨
わがまつも かたじけなさや はるのあめ
Waga matsu mo-katajikenasa ya-haru no ame

També el meu pi
pluja de primavera
t'està agraït.

o0o












小林 一茶 -57-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



春雨や蛤殻の朝の月
はるさめや はまぐりがらの あさのつき
Harusame ya-hamagurigara no-asa no tsuki

Lluna del matí
pluja de primavera
una cloïssa.




起~の目に付ける也春の雨
おきおきの めにつけるなり はるのあめ
Oki oki no-me ni tsukeru nari-haru no ame

Tot just llevar-me
pluja de primavera
ets en el meus ulls.

o0o